La lletra I de les sigles LGTBI sembla ser encara la més desconeguda de totes, així que hem decidit dedicar-li aquest post.
La I fa referència a la Intersexualitat o, millor dit, les Intersexualitats, en plural, ja que aquesta denominació alberga una gran diversitat de cossos i de realitats en si mateixa. Les persones Intersex tenen característiques corporals que no encaixen en el sistema sexual binari establert, és a dir, no encaixen en els patrons normatius del que és el sexe masculí o el sexe femení.
Les característiques dels cossos Intersexuals poden ser molt variades i alguns exemples són: que els genitals no siguen com els genitals masculins o femenins típics i tinguen aparença intermèdia entre aquests, que una persona es desenvolupe amb característiques externes femenines, mentre que els seus cromosomes sexuals siguen XY i tinga testicles dins el cos, o al contrari, que els cromosomes siguen XX i tinga genitals externs masculins, entre altres.
Aquestes diversitats corporals s’han anat diagnosticant com a anomalies, síndromes, patologies, etc. Quan una criatura naix amb genitals que no encaixen en el patró de mascle o femella, es fan intervencions quirúrgiques per a intentar assimilar el seu cos al que se suposa que hauria de ser. Ens trobem així amb una llarga història de mutilacions genitals, castracions, etc. i, en definitiva, una història de violència exercida als cossos de les persones Intersex. És important recalcar que les intervencions dels genitals es fan amb un únic objectiu estètic, amb el propòsit que semblen una vulva o un penis estàndards, i no s’ha tingut en compte respectar la sensibilitat i la capacitat de sentir plaer dels cossos.
Així, una de les principals reivindicacions de l’activisme Intersex és que no es facen intervencions en la infantesa, quan les persones no tenen encara capacitat de decisió. En general, reivindiquen que es deixen de patologitzar els seus cossos i que no se sotmeten a tractaments no consentits i que no són necessaris.
A la medicalització dels cossos, cal sumar el secretisme amb el qual s’han abordat sempre les intersexualitats i que resulta en la invisibilitat dels cossos intersexuals. Una altra de les reivindicacions que es fa des de l’activisme, és trencar amb aquest silenci i visibilitzar els seus cossos com a normals i desitjables.
Si voleu llegir més sobre el tema, vos recomanem l’article “La revolución intersex será íntima, social, y política” de Pikara magazine.
També trobareu molta informació i altres recursos a l’Instagram del col·lectiu “i d’intersex”.
