El dia de la visibilitat lèsbica es celebra cada 26 d’abril, per a reivindicar la igualtat de drets i oportunitats per a les lesbianes. I és que les lesbianes patim una doble discriminació, per ser dones i per ser lesbianes i, fins i tot dins els col·lectius LGTBI, la nostra veu ha estat relegada a un segon pla.
Els homes cis gais tenen el privilegi que els atorga el patriarcat per a tenir veu a l’espai públic i, d’aquesta manera, són la cara visible. Les dones lesbianes no som igual de visibles, no eixim en els programes de televisió, ni en les campanyes de salut sexual, ni se’ns veu en cap àmbit de la vida pública, de forma que tampoc tenim referents.
Se’ns qüestiona contínuament i hem d’escoltar comentaris lesbòfobs que fan referència a la nostra sexualitat, a la nostra aparença o expressió de gènere, i comentaris masclistes que ens volen denigrar pel fet de ser dones.
Segons dades de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 44% de les lesbianes europees diuen haver patit conductes o comentaris despectius en les seues empreses per la seua condició sexual, entre altres dades més que ens indiquen que les dones lesbianes estem exposades a la doble discriminació que ja hem referit: per ser dones i per la nostra condició de lesbianes.
És per això que és fonamental no només lluitar pels nostres drets, sinó a més visibilitzar i normalitzar una elecció vital creant referents per a aquelles que no s’atreveixen a eixir de l’armari.
Per a posar el nostre granet d’arena, a més d’aquest post, vos recomanem el documental “Lesbofòbia. Un documental i deu respostes” de Creación Positiva, on s’arrepleguen deu testimonis que visibilitzen les violències masclistes cap a les lesbianes i busquen estratègies per acabar amb la lesbofòbia. Una altra proposta és el còmic “Chicazo” de Susana Martín, sobre la lesbofòbia i l’empoderament.
